El renaixement del sentiment nacionalista valencià, i de la parla del valencià, va soposar, amb el tripartit d’esquerres al govern, ( PSPV, PODEM, Compromís ), així com la recuperació de la extinta RTVV, un fet incontestable, que per el moment, el PPCV, no ha aconseguit extingir, en favor d’una preeminència total i absoluta del castellà, per part del PPCV.

Fets aliens, al PPCV, però que els ha tocat gestionar, com la DANA que patisca recentment àreas d’aquesta regió, i la questionable resposta, per part d’aquest partit, i sobre tot el seu president, el senyor Mazón, que va estar en un dinar de treball, el dia dels aconteixements, amb una coneguda periodista valenciana, i en la que hi hauria d’haver una extensa sobre taula, doncs el dinar de treball, al restaurant » El Ventorro «, deguera haver- se acabat a les sis o set de la tarda. Dona temps a fer moltes coses…

La situació del valencià, al País Valencià, no és ni molt menys desesperada, però sí que està en una situació d’inferioritat respecte el castellà en algunes zones, especialment a l’àrea de València i rodalies, i zones castellano – parlants del País Valencià, que exerceixen, en ser en nombre de persones igual o superior a les valencianoparlants, una gran pressió, sobretot, a nivell polític, i recolzat des del Partit Popular de Madrid.

Es podria dir que els procastellans tenen, ara mateix, el poder polític, però els nacionalistes valencians gran part del sector econòmic. Dels sectors tradicionals de l’alimentació i agropecuari, gairabé el 100 %. En l’escola, força significatiu, amb l’estándard d’ escola valenciana, com a garant de la pervivencia del valencià, i en d’altres important. Potser el sector serveis, en zones d’influència valencianoparlant, quedarien al marge, i és clar, en les zones de cultura i parla castellana, tot  l’escrit seria a l’invers però en favor del castellà, i a València i rodalies, amb un percentatge significatiu d’influència del castellà.?

Però hi ha d’haver conflicte ?. No necessàriament. Ambdós idiomes, son prou enriquidors, però aquest apareix, quan els castellano parlants valencians, no creuen necessari aprendre el valencià, perquè el castellà, és i deuria ser l’única llengua de la comunitat.

Parlar el valencià, i expressar-se en valencià, no està prohibit al País Valencià, sinó que està limitat. És a dir, si un vol expressar-se en aquesta llengua, per exemple, en una administració pública o davant la justícia, és probable que ho puga fer, però amb moltes dificultats, i si es vol rebre educació en valencià com a llengua vehicular, segurament resulti difícil, per no dir impossible.

En aquest sentit, una reivindicació dels valencianoparlants en si mateixos, com a cultura i influents en la economía, sigan molt importants, ací mateix, sòlides aliances, amb d’altres pobles dels Països Catalans, però també d’Espanya, i d’arreu, tanmateix, semblen imprescindibles.